L’IEC i el coneixement científic

Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, funda l’Institut d’Estudis Catalans com a centre d’estudis amb l’objecte d’investigar científicament tots els elements de la cultura catalana.

Es publiquen les primeres obres impulsades per l’IEC, com «Les pintures murals catalanes», «Documents per a la història de la cultura catalana medieval», «Les monedes catalanes», «L’arquitectura romànica a Catalunya» i el primer «Anuari de l’IEC».

El nucli original de l’IEC esdevé la Secció Històrico-Arqueològica i es creen dues noves seccions, la Secció Filològica i la Secció de Ciències.

Neix la Societat Catalana de Biologia, primera societat filial de l’IEC, impulsora de la ciència biològica als Països Catalans.

S’inaugura la Biblioteca de Catalunya, com a biblioteca de l’IEC, al Palau de la Generalitat, aleshores seu de la Mancomunitat de Catalunya.

És un servei impulsat per la Diputació de Barcelona per inventariar i preservar el patrimoni artístic català. Actiu a tot el país fins a la República, des del 1939 es limita a Barcelona i des del 1987 es coneix com a Servei del Patrimoni Arquitectònic.

Es crea per planificar l’ordenació arxivística. Els membres de l’IEC visiten molts arxius i n’adquireixen algun de ben important. D’altra banda, es reben donacions i es procura la conservació de fons a Catalunya.

S’atorguen premis a institucions i a persones que, amb llur activitat i treball, contribueixen a assolir la finalitat de l’Institut.

Es publica el primer volum de Flora de Catalunya, obra de referència en botànica l’impulsor i primer director de la qual va ser Joan Cadevall i Diars.

Es crea el Servei d’Investigacions Arqueològiques (SIA), dirigit per Pere Bosch i Gimpera, que coordina les excavacions i estableix les bases de la recerca arqueològica pública a Catalunya.

S’estableix per dotar premis i subvencions a museus a partir de 1917 i a catàlegs de col·leccions des de 1922.

Fundada l’any 1899 i dedicada a l’estudi i la divulgació de les ciències naturals, s’adscriu a l’IEC entre els anys 1915 i 1918.

Aquesta institució, dirigida pel doctor August Pi i Sunyer, es va convertir en un centre pioner en l’estudi de la fisiologia humana i animal, i va establir les bases de la medicina experimental al país.

S’inicia el programa de recerca Catalunya carolíngia, per documentar i publicar els textos relatius a Catalunya fins a l’any 1000.

Creat per la Mancomunitat de Catalunya i dirigit per Eduard Fontserè, comença el 1922 a fer la previsió diària del temps a Catalunya. És suprimit el 1939 i és el precedent de l’actual servei Meteocat.

La culminació de la projecció i el reconeixement exterior de l’IEC és l’ingrés, l’any 1923, a la Unió Acadèmica Internacional (UAI).

Fundada en aquest any, la seva activitat queda truncada amb la Dictadura de Primo de Rivera i es refunda el 1980.

Es publica el primer volum de Forma Conventus Tarraconensis. Baetulo-Blanda de Josep de Calasanç Serra Ràfols. És un estudi pioner, ja que és la primera carta arqueològica publicada a l’Estat espanyol.

Es constitueix com a filial de l’IEC, integrada dins la Secció de Ciències. Impulsada per científics de diverses disciplines, neix amb l’objectiu de fomentar la recerca i la divulgació científica en català.

Es comença a publicar la col·lecció Fauna de Catalunya, amb monografies sobre la fauna catalana, especialment malacologia i entomologia.

Es funda com a filial de l’IEC amb l’objectiu de fomentar l’estudi científic i la divulgació de la geografia de Catalunya i dels territoris de parla catalana.

Amb l’ocupació de Barcelona al final de la Guerra Civil, la Diputació franquista s’empara dels locals de l’IEC, suprimeix el Patronat de la Biblioteca i considera extingida la institució.

Els membres de l’Institut que no s’havien exiliat es reuneixen en cases particulars i continuen impulsant projectes de recerca i documentació i mantenen les relacions internacionals.

Es crea en la clandestinitat i es divideix en tres seccions: Història, Llengua i Literatura i Art i Arqueologia. Des de 1986 es dedica només a la Història.

Es posa en marxa el projecte d’edició de les obres espirituals i teològiques d’Arnau de Vilanova.

Més endavant, es produeix el desglossament en tres entitats: l’Associació Catalana de Sociologia (1978), la Societat Catalana d’Economia (1986) i la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, creada el 1987 i refundada el 1994.

S’inicia el Corpus des Troubadours en el marc de l’Unió Acadèmica Internacional (UAI), que recull de manera exhaustiva la producció trobadoresca als territoris de parla catalana.

Després de constatar que les matèries d’estudi de la Secció de Ciències eren massa heterogènies, es crea la Secció de Filosofia i Ciències Socials, dedicada a la filosofia, l’antropologia, l’economia, la sociologia i el dret.

Creada per estudiar i difondre el patrimoni litúrgic català, s’incorpora oficialment com a filial de l’IEC l’any 1970.

Fundada com a filial de l’IEC, promou la recerca i la difusió del patrimoni musical dels territoris de parla catalana.

El Govern espanyol atorga per reial decret el reconeixement oficial de l’IEC com a corporació acadèmica, científica i cultural, l’àmbit d’actuació de la qual s’estendrà a les terres de llengua i cultura catalanes.

Les seves funcions es reparteixen entre els Amics de l’Art Romànic (1977) i la Societat Catalana d’Estudis Clàssics (1979), que impulsen la recerca i difusió de l’art i la cultura antiga, romànica i gòtica als territoris de parla catalana.

S’adscriu a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i se segrega de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Es creen la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i la Societat Catalana d’Estudis Numismàtics, vinculades a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, per fomentar la recerca en cultura clàssica i numismàtica.

Fundada per professionals i estudiosos del territori dos anys abans, es constitueix com a societat filial de l’IEC per promoure el pensament i la recerca en ordenació territorial i urbanisme.

Centra la seva activitat en l’estudi i la difusió de la història de l’educació als territoris de parla catalana. Esdevé societat filial de l’IEC el curs 2001-2002.

S’inicia la part catalana del Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA), dedicat a l’estudi i la documentació científica dels vitralls medievals i renaixentistes (fins a mitjan segle XVI).

Es posa en marxa el Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) per documentar inscripcions en grec, llatí i diverses llengües preromanes.

Constituïda com a societat filial de l’IEC, promou la recerca, la innovació i el debat en l’àmbit educatiu i pedagògic.

S’integra com a filial de l’IEC, malgrat que neix com una associació independent el 1979.

S’impulsa amb l’objectiu de recollir textos reals de diferents àmbits —literaris, periodístics, científics o administratius— i constitueix una eina fonamental per a l’estudi de la llengua catalana. Aquest corpus va ser pioner en l’àmbit de la lingüística computacional catalana i continua sent una referència per a la recerca i la normativització de la llengua.

S’inicia el projecte Base de dades de manuscrits catalans de l’edat moderna (1474-1814), un inventari digital per recollir tota la documentació manuscrita d’aquest període.

Es desenvolupa el Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae (GMLC), una eina per a la correcta interpretació dels textos llatins medievals dels territoris de parla catalana.

Amb la seva fundació es concreta la iniciativa de crear una entitat acadèmica catalana dedicada als alts estudis en comunicació social.

Es constitueix com una filial sorgida de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Es constitueix com a filial després d’haver sorgit l’any 1946 com a Secció de Llengua i Literatura de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.

La Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques es divideix en quatre entitats autònomes: les societats catalanes de Física, Química, Matemàtiques i Tecnologia. Amb aquesta reorganització, cada disciplina adquireix identitat pròpia.

La Secció de Ciències es divideix en dues noves seccions, més especialitzades: la Secció de Ciències Biològiques, centrada en l’estudi de la vida, i la Secció de Ciències i Tecnologia, dedicada a les ciències fonamentals i aplicades i a la tecnologia.

Es tracta d’un document estratègic que recull una diagnosi interna i proposa línies d’actuació per al futur de l’IEC.

Aquesta filial té com a objectiu principal impulsar l’estudi, la recerca i la divulgació de la història de la ciència i de la tècnica als territoris de parla catalana.

Es crea l’any 1979 i el 1990 s’inicien els tràmits d’admissió com a societat filial de l’IEC, que culminen el 1992.

Es crea la Fundació Mercè Rodoreda, dedicada a la promoció i l’estudi de l’obra de l’escriptora.

S’institueix i es lliura per primera vegada el Premi Ferran Sunyer i Balaguer, un guardó internacional en matemàtiques.

Refundada l’any 1994, és l’última de les filials emancipades del tronc comú de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials.

Comença el programa de recerca per investigar i difondre el jaciment arqueològic de Guissona, corresponent a l’antiga ciutat romana de Iesso.

Es crea amb l’objectiu d’estudiar la història del poble jueu, amb un èmfasi especial en la recuperació, l’estudi i la difusió del patrimoni arqueològic i documental de les comunitats jueves que visqueren a Catalunya.

S’inicia la compilació del Corpus documental de les relacions internacionals de Catalunya i de la Corona d’Aragó, que publica tractats i acords diplomàtics de l’edat mitjana.

L’IEC impulsa la participació catalana en el Corpus International des Timbres Amphoriques (CITA), un projecte internacional dedicat a catalogar les marques d’àmfora.

L’IEC comença a publicar informes breus i rigorosos per oferir una visió experta sobre temes d’actualitat i d’interès públic.

El projecte BDOL va evolucionar cap a la BDLex, la base de dades lexicogràfica de l’IEC, que obre per primera vegada l’accés públic al lèxic normatiu català mitjançant una plataforma digital accessible.

S’hi recopilen semblances de científics catalans de l’àmbit de les ciències de la terra, de la vida i de la salut i de matemàtiques, química i enginyeria.

Es publica el primer volum de l’Atles Lingüístic del Domini Català, que documenta la variació dialectal de tot el domini de la llengua catalana.

S’inicia el projecte Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, centrat en l’edició crítica de l’obra teològica d’Arnau de Vilanova.

Es posa en marxa la base de dades de les escultures, les esteles i els monòlits exempts erigits a la via pública entre els segles XIX i XXI als municipis de més de 10.000 habitants i a les capitals de comarca.

S’inicien el registre i l’inventari dels vitralls catalans, per documentar els vitralls religiosos i civils catalans des del segle xvii fins al primer quart del segle xx.

Es posa en marxa el Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona i de Sant Feliu de Girona.

Es comença a elaborar el Diccionari d’Historiadors de l’Art Català, Valencià i Balear, en format web.

S’inicia el projecte d’un catàleg històric general de la premsa en català a tota l’àrea lingüística, que inclou les publicacions editades a l’exili.

Sota aquest mandat, a partir de 2014, s’inicia la digitalització del mapa del món romà, que en cataloga els jaciments i els accidents geogràfics.

S’inaugura el portal de revistes científiques de l’IEC, que dona accés en línia a les publicacions acadèmiques de l’Institut.

Es posa en marxa el projecte de recerca etnobotànica als Països Catalans (prospecció, base de dades i filogènia), que estudia la relació entre les comunitats humanes i el món vegetal.

Comença el projecte de catalogació, edició i difusió dels repertoris compositius, iconogràfics i de tradició oral de Catalunya (1450-1950).

Es desenvolupa per recollir i posar en xarxa tota la informació sobre el col·leccionisme privat a Catalunya.

Es crea el Catàleg i corpus documental del brodat a Catalunya: segles xiv i xv, per a l’estudi integral de la història del brodat a Catalunya en aquest període.

Es posa en marxa el Corpus Signorum Imperii Romani (CSIR), dedicat a l’estudi de l’escultura romana a l’àmbit territorial dels Països Catalans.

Se centra en la recerca i la difusió del patrimoni romànic dels dos vessants dels Pirineus.

Es comencen a digitalitzar els vuit volums de l’Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, l’obra de referència de la toponímia dels Països Catalans.

S’inicia el Catàleg de la biodiversitat de Catalunya, per conèixer i gestionar la fauna i la flora del territori de Catalunya i, més endavant, dels Països Catalans.

S’inicia l’elaboració del Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears, en línia, que inclou artistes ja desapareguts de tots els temps fins a l’actualitat.

Es desenvolupa el projecte MedEscl, Corpus documental sobre l’esclavitud mediterrània als Països Catalans entre els segles xiv i xvi.

S’inicia el projecte de creació d’una base de dades per al coneixement i el desenvolupament del patrimoni abandonat als Països Catalans.

S’actualitza l’Assaig d’un vocabulari meteorològic català d’Eduard Fontserè, publicat el 1948.

Es comença a desenvolupar la iniciativa catalana per a l’Earth BioGenome Project (CBP), per a la producció d’un catàleg genòmic detallat de les espècies eucariotes dels Països Catalans.