Els fonaments escrits d’un país: la Catalunya anterior a l’any 1000

El projecte Catalunya Carolíngia és una de les iniciatives editorials i científiques més ambicioses de la historiografia catalana. El seu objectiu és recollir, editar i estudiar de manera exhaustiva tota la documentació escrita dels comtats catalans fins a l’any 1000, un període fundacional de la identitat catalana dins l’espai europeu sota influència carolíngia.

L’origen del projecte es remunta a l’any 1920, quan l’historiador Ramon d’Abadal i de Vinyals va començar una tasca monumental de recopilació documental que, amb el temps, ha esdevingut un referent imprescindible per a l’estudi de l’alta edat mitjana als territoris de parla catalana.

Un llegat documental per reconstruir una societat en naixement

Els documents recollits al llarg del projecte —diplomes, cartes, testaments, preceptes, concòrdies, etc.— ofereixen una visió privilegiada sobre l’organització política, social i eclesiàstica dels comtats catalans en plena construcció. L’edició crítica d’aquests textos, molts dels quals es conserven en arxius eclesiàstics o nobles, ha permès conèixer millor una societat que consolidava les seves estructures sobre les restes del món visigòtic i sota l’hegemonia franca.

A més, l’estudi dels textos aporta informació sobre la toponímia, l’antroponímia, la llengua i les formes de relació jurídica i senyorial que van donar forma a la Catalunya medieval.

Antecedents, trajectòria i resultats

Després de dècades d’interrupcions i dificultats —com la Guerra Civil i la postguerra—, l’obra es reprèn en els anys setanta sota la direcció d’Anscari M. Mundó i Josep M. Font i Rius. A partir dels anys noranta, el projecte pren una nova embranzida amb la publicació d’una sèrie de volums ordenats per comtats: Osona i Manresa (1999), Girona, Besalú, Empúries i Peralada (2003), el Conflent, el Rosselló, el Vallespir i Fenollet (2006) i l’Urgell, la Cerdanya i Berga (2020).

El volum IX, que està en procés de publicació, és un suplement que recull addicions, correccions i documentació epigràfica del segle VIII al segle X, amb una cronologia completa de tots els documents i un índex exhaustiu de noms. Així es tanca una etapa de més d’un segle de recerca amb una obra que s’ha convertit en un autèntic pilar de la historiografia catalana.

Equip i col·laboradors

De la direcció actual del projecte se n’encarreguen Gaspar Feliu i Josep Maria Salrach, membres de l’IEC, amb l’assessorament d’Antoni Pladevall. L’equip de recerca ha estat integrat, al llarg dels anys, per figures destacades com Anscari M. Mundó, Josep M. Font i Rius, Ignasi J. Baiges, Ramon Ordeig, Pere Puig, Abel Rubió, entre d’altres.

El projecte ha tingut el suport del Ministeri d’Educació i Ciència i ha estat impulsat de forma continuada per la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC.