Poesia impresa i manuscrita entre 1474 i 1814: catalogació i recerca

El Cens de poesia catalana de l’edat moderna (PCEM) és una eina digital impulsada per l’Institut d’Estudis Catalans que té com a objectiu oferir a la comunitat científica un recurs ordenat, estructurat i de fàcil consulta per localitzar els testimonis, impresos i manuscrits, de poesia transmesa entre 1474 i 1814. També inclou còpies posteriors fins a 1860 si corresponen a obres d’aquest període.

Aquest projecte neix com a complement de la base de dades Manuscrits catalans de l’edat moderna (MCEM), tots dos sota l’empara de l’Institut d’Estudis Catalans. Mentre que MCEM recull manuscrits produïts entre 1474 i 1814 en català i altres llengües, PCEM se centra específicament en la poesia, amb un tractament individualitzat de cada poema i la identificació de tots els seus testimonis, impresos i manuscrits. Tot i ser un projecte en construcció, pretén difondre i posar en valor una part fonamental del patrimoni cultural català, amb autors renaixentistes i barrocs, però també amb obres de gran difusió popular com els goigs, textos devots, poemes satírics, relats de successos i propaganda bèl·lica. Molts d’aquests materials, sovint dispersos i poc coneguts, no figuren en altres repertoris poètics.

Contribució a la recerca

L’aportació principal del Cens és que facilita la localització de testimonis concrets, tant impresos com manuscrits, de la poesia catalana de l’edat moderna. Aquesta funció resulta especialment rellevant si considerem la poca atenció que ha rebut aquest període, i en particular la poesia, en comparació amb la literatura medieval, que ja al començament del segle XX disposava de repertoris destacats com els de Jaume Massó i Torrents. En canvi, pel que fa a l’època moderna, les aportacions són més escasses i molt més recents.

Tot i ser una base de dades d’accés obert, és utilitzada principalment per investigadors especialitzats en recerca bibliogràfica, filològica o literària dels períodes medieval i modern. PCEM posa a disposició de la comunitat científica, de manera clara i estructurada, el coneixement de les fonts primàries i de la bibliografia complementària vinculada a la poesia d’aquests tres segles i mig. Es tracta d’una mina de textos sovint absents dels manuals generals, però fonamentals per comprendre millor la cultura i la producció literària de l’època.

Història i resultats del projecte

El Cens de poesia catalana de l’edat moderna neix el 2015 com a iniciativa vinculada al projecte MCEM de la mà de Joan Mahiques i Helena Rovira, amb la voluntat de donar més visibilitat a la poesia catalana moderna continguda en aquella base de dades i facilitar-ne l’estudi. El setembre de 2017, s’obre al públic com a base de dades pròpia. Tot i partir de registres de MCEM, el transvasament no és automàtic per les diferències estructurals: PCEM inclou també impresos, conserva les grafies originals i permet cerques més precises gràcies a un corpus més acotat.

Una altra font clau és la tesi doctoral inèdita de Joan Mahiques sobre obres en vers, realitzada dins del projecte BITECA, de la qual s’han incorporat gairebé totes les fonts impreses i part de les manuscrites datades entre 1474 i 1516. També s’ha tingut en compte el projecte Nise, centrat en la poesia barroca, cosa que ha portat a limitar la presència d’autors com Fontanella o el Rector de Vallfogona i a prioritzar poetes de mitjans segle XVI com Serafí, Timoneda o Almudèver i peces populars com plecs poètics i fulls solts de temàtica diversa.

La poesia catalana al teu abast en un clic

El Cens de poesia catalana de l’edat moderna ofereix quatre llistes interconnectades —«Autors», «Poemes», «Fonts» i «Bibliografia utilitzada»— que permeten cerques creuades segons diferents criteris: per autor, per poema concret o pel testimoni manuscrit o imprès que el conté. Aquesta estructura relacional facilita una navegació àgil i una visió global dels materials.

Els registres incorporen enllaços a reproduccions digitals accessibles lliurement, així com referències a facsímils i edicions consultades, fet que permet a l’investigador contrastar directament les fonts. Aquest accés immediat afavoreix la verificació, l’anàlisi comparativa i l’estudi detallat, especialment en col·leccions com les de goigs, que tenen una gran presència en el cens.

Gràcies a la seva organització clara, la riquesa del corpus i l’enllaç directe amb els materials originals, PCEM esdevé una eina d’alt valor afegit per a la recerca literària i cultural i posa a l’abast dels especialistes una infraestructura digital robusta i útil.

Equip i col·laboradors

El projecte està dirigit per Eulàlia Duran i Grau i coordinat per Maria Toldrà i Sabaté. Els autors són Joan Mahiques, professor de la Universitat Jaume I i autor del Repertori d’obres en vers —una tesi doctoral centrada en la poesia medieval i la seva transmissió durant l’edat moderna—, i Helena Rovira, col·laboradora en bases de dades com MCEM i BITECA i, també, en el Corpus des troubadours de l’IEC. I del disseny i el manteniment informàtic de la base de dades PCEM se n’encarrega Santi Muxach (IEC).