Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL)
L’epigrafia com a font per a la història de Roma
El Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) és un dels projectes de recerca més ambiciosos i de major abast dins l’estudi del món clàssic. Fundat l’any 1847 pel filòleg alemany Theodor Mommsen i impulsat actualment per la Unió Acadèmica Internacional (UAI) i l’Acadèmia de Ciències de Berlin Brandenburg, el seu objectiu és recopilar, editar i publicar la totalitat de les inscripcions llatines de l’Imperi Romà, des de les més conegudes fins a les més modestes o fragmentàries.
La importància científica del projecte radica no només en el volum i sistematització del material, sinó també en la metodologia rigorosa que ha establert estàndards internacionals en l’estudi de l’epigrafia. El CIL preserva i fa accessibles milers de textos inscrits en pedra, metall, ceràmica o altres suports, que documenten pràctiques socials, creences religioses, jerarquies polítiques i formes de comunicació del món romà. A través d’aquestes fonts primàries, el projecte permet reconstruir aspectes fonamentals de la vida a l’antiguitat i establir connexions entre l’àmbit local i el marc imperial.
Contribució al coneixement de la vida i la societat en l’època romana
Les inscripcions romanes, en làpides, monuments, objectes domèstics o marques de producció, són testimonis directes del passat. El CIL permet entendre com es comunicaven, com s’organitzava la societat, quins valors es proclamaven i com es perpetuava la memòria individual i col·lectiva. Aquest corpus epigràfic esdevé una eina imprescindible per a disciplines com la filologia, l’arqueologia, la història antiga, la sociologia històrica o l’antropologia del món romà. La seva contribució és especialment rellevant per als estudis locals: posa en relleu el paper dels territoris de l’antiga Hispània i, més específicament, dels Països Catalans en el context de l’imperi Romà.
Trajectòria i resultats del projecte
L’Institut d’Estudis Catalans s’incorpora activament al projecte el 1984, i des d’aleshores ha liderat la publicació d’una part dels volums de la nova edició CIL II dedicada a Hispània, especialment la corresponent al Conventus Tarraconensis nord, el Conventus Caesaraugustanus i la part del Conventus Carthaginiensis, que inclou les Illes Balears.
En col·laboració amb la Universitat d’Alacant ha contribuït també a d’altres zones d’Hispania.
Des de Barcelona, s’ha avançat en la redacció i edició de centenars d’inscripcions inèdites, amb especial atenció a l’àrea de Barcino, les ciutats de la costa catalana i illes com Menorca, Eivissa i Mallorca. També s’han incorporat troballes de zones properes com Ruscino (Perpinyà, Catalunya Nord) i La Rioja. El projecte ha estat especialment actiu en la revisió paleogràfica, l’estudi dels formularis epigràfics i la documentació dels suports materials de les inscripcions. El treball de l’equip de l’IEC es distingeix pel seu compromís amb la precisió i per la seva obertura a la col·laboració interdisciplinària i internacional.
Una base de coneixement en construcció constant
Tot i no disposar de base de dades pròpia, la participació catalana s’integra a la plataforma internacional del CIL (cil.bbaw.de), que ofereix consulta oberta per àmbit geogràfic, cronologia o tipologia. Paral·lelament, l’IEC treballa en un corpus específic sobre l’escriptura romana a Catalunya, amb la voluntat de generar recursos digitals propis.
Equip i col·laboradors
Sota la direcció de Marc Mayer (UB), el projecte ha comptat amb la participació de destacats investigadors al llarg del temps, com Javier Velaza, Noemí Moncunill, Silvia Braito, Giulia Baratta, Víctor González Galera, Alejandra Guzmán o Jaume Juan, així com especialistes internacionals de la Universitat de Pau, la Universitat de Macerata, la Universitat de Heidelberg i de centres de recerca alemanys i italians.
La xarxa de col·laboracions actuals i passades inclou la Fundació Noguera, la Generalitat de Catalunya, el Centre Pierre Paris, el Centre National de la Recherche Scientifique, l’Institut Arqueològic Alemany (seus de Berlín, Madrid i Munic), el Centre CIL d’Alcalá de Henares i diverses universitats espanyoles i europees.
Aquest entramat de complicitats fa del CIL un projecte global amb una sòlida arrel local.
