El vitrall com a patrimoni: inventari i estudi a Catalunya

El CVC té com a finalitat principal la catalogació, la recerca històrica, l’estudi tècnic i científic i la promoció de la conservació i la restauració. Un dels seus objectius és, també, la divulgació de l’art del vitrall de totes les èpoques i l’assessorament històric, científic i tècnic a institucions públiques i privades.

Amb aquest objectiu, el projecte impulsa un procés sistemàtic de recerca i catalogació que abasta la totalitat del territori català i se centra en edificis religiosos i civils que conserven vitralls d’interès històric. L’estudi no es limita a la descripció formal de les obres, sinó que incorpora una anàlisi exhaustiva dels aspectes tècnics, iconogràfics i estilístics, així com de les condicions de conservació. Aquesta mirada global permet reconèixer el vitrall com una manifestació artística complexa i com un element clau en la configuració del paisatge cultural i urbà de Catalunya.

Des dels seus orígens, el CVC ha estat lligat a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que és l’única entitat acadèmica del nostre país inclosa en la Union Académique International (UAI), entitat encarregada de l’organització del Corpus Vitrearum International (CVI), del qual forma part el CVC.

Contribució al coneixement dels vitralls catalans

Entre les diverses col·laboracions entre el CVC i l’IEC, dins la Secció Històrico-Arqueològica, cal assenyalar dos grans projectes:

• El Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA), que respon a la voluntat d’estudiar el patrimoni vitrallístic medieval i que parteix de la necessitat de completar el coneixement sobre un tipus de patrimoni sovint oblidat, malgrat el seu valor artístic, simbòlic i identitari.

• El Registre i inventari dels vitralls catalans, centrat en l’estudi dels vitralls d’èpoques posteriors a la medieval, fins a les primeres dècades del segle XX.

Gràcies a una metodologia interdisciplinària, els estudis aborden aspectes històrics, iconogràfics, tècnics, estètics i d’autoria i ofereixen una visió transversal d’aquest art. A més, permeten establir criteris per a la restauració, la protecció legal (com a BCIN o BCIL) i la valoració patrimonial, cosa que n’afavoreix la preservació i n’evita la pèrdua, l’espoliació o la degradació.

Antecedents, trajectòria i resultats

L’origen del CVC es remunta a l’any 1957, quan es va crear, a Barcelona, el Comitè Català del Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA). El primer programa de recerques, de la mà del doctor Joan Ainaud de Lasarte (1919-95), es va presentar l’any següent (1958). L’encarregat de la publicació dels volums era l’IEC, però la situació de clandestinitat i la manca de recursos van fer impossible cap acció fins al 1979. Amb els anys es publicaren els volums de l’inventari dels vitralls medievals, i el nom de Corpus Vitrearum Medii Aevi (CVMA) va canviar a Corpus Vitrearum Catalunya (CVC).

La subvenció de la Generalitat de Catalunya va fer possible, llavors, iniciar l’estudi dels vitralls posteriors als medievals. Cal destacar la celebració a Catalunya de dos dels col·loquis del Corpus Internacional (1983 i 2022) i del Fòrum de Conservació de 2022, la publicació dels cinc volums del Corpus Medieval (el darrer doble) i d’un de síntesi, les actes de les esmentades reunions de l’any 2022 i la creació d’un fons digital important.

La base de dades: un recurs en desenvolupament

Tot i que el projecte encara no disposa d’un accés públic en línia, sí que hi ha una base de dades interna allotjada als servidors de l’Institut d’Estudis Catalans, que recull informació catalogràfica detallada i imatges de cada vitrall inventariat. Aquest recurs està concebut com una eina de treball tècnic i patrimonial per donar suport a futures iniciatives de difusió pública i d’interoperabilitat amb altres plataformes patrimonials digitals.

Equip i col·laboradors

Des de 1979, gràcies a diverses subvencions oficials, es va poder establir el primer equip de recerca i treball, dirigit per Joan Ainaud. De l’equip tècnic se’n va encarregar Joan Vila-Grau (1932-2022), que incorporà dos col·laboradors, Antoni Vila Delclòs i el fotògraf Ramon Roca Junyent († 2020). Posteriorment, s’hi van afegir nous investigadors i tècnics.

Els projectes del CVC han tingut diversos suports institucionals, i avui dia es mantenen vincles amb la comunitat científica internacional a través de la xarxa del Corpus Vitrearum Internacional.