Manuscrits catalans de l’edat moderna (MCEM)
Patrimoni manuscrit català (1474-1814): catalogació i recerca
El projecte Manuscrits catalans de l’edat moderna (MCEM) és una iniciativa científica de llarg recorregut liderada per l’Institut d’Estudis Catalans que té com a objectiu principal recuperar, estudiar i posar en valor la producció manuscrita en llengua catalana entre 1474 i 1814. Aquesta proposta reivindica el valor dels manuscrits d’aquest període històric, sovint considerat secundari dins la història cultural catalana, com a testimonis claus per a l’anàlisi de la continuïtat intel·lectual, literària i lingüística de la societat catalana després de la irrupció de la impremta.
El projecte MCEM parteix de la convicció que els manuscrits d’aquest període constitueixen una font imprescindible per entendre les formes de transmissió del coneixement, els usos de la llengua catalana en àmbits diversos i les transformacions culturals i ideològiques que van marcar la modernitat. A través de l’estudi filològic, historicocultural i codicològic dels textos conservats, el projecte contribueix a fer una lectura renovada i més complexa d’una etapa històrica que tradicionalment ha estat desatesa o infravalorada.
Contribució a la història intel·lectual i documental de l’època moderna
El projecte MCEM ofereix un catàleg en línia de manuscrits redactats en català i altres llengües, elaborats durant l’edat moderna als territoris de parla catalana de l’antiga Corona d’Aragó.
L’objectiu és facilitar les comparacions amb manuscrits de la baixa edat mitjana, identificar continuïtats i ruptures i albirar elements del preromanticisme i el romanticisme. El corpus inclou una àmplia diversitat de gèneres —literaris, historiogràfics, jurídics, filosòfics, religiosos, morals, científics i tècnics, entre d’altres— i exclou la documentació purament administrativa, així com els manuscrits litúrgics o musicals. L’interès se centra en els textos que revelen discursos, idees i dinàmiques propis de la societat catalana moderna.
Les descripcions de cada manuscrit posen l’èmfasi en la identificació d’autors i obres, especialment en llengua catalana, i ofereixen dades paleogràfiques, codicològiques i bibliogràfiques que n’afavoreixen la localització, l’atribució i la contextualització, amb la qual cosa es contribueix a integrar aquests materials en el corpus del patrimoni escrit català.
Trajectòria i resultats
El projecte MCEM va començar el 1985 com a Repertori de manuscrits catalans i entre 1998 i 2008 es van publicar cinc volums impresos. El 2009 va fer el pas al format digital, i la base de dades del MCEM és accessible públicament des de 2011 al web de l’IEC. Aquesta transformació ha millorat l’accessibilitat, les possibilitats de col·laboració i l’actualització constant dels continguts.
Actualment és una eina viva de recerca i consulta, reconeguda dins la Biblioteca Digital de Catalunya. Inclou una secció de «Materials» que acull diversos recursos, com el Diccionari biogràfic d’autors carmelites descalços o el Cens de poesia catalana de l’edat moderna, amb la qual cosa s’amplien les vies d’anàlisi i contextualització del patrimoni escrit català.
Una base de dades estructurada en períodes històrics
El projecte MCEM es va iniciar amb l’estudi de la producció manuscrita entre l’aparició de la impremta i l’any 1620 i se centrava en el Renaixement. Posteriorment, s’hi va afegir l’anàlisi del Barroc (1620-1714) i més endavant la del segle XVIII i la d’inicis del XIX, fins a les portes de la Renaixença. Aquesta triple periodització permet una visió més completa i precisa de la producció manuscrita catalana de l’edat moderna; així s’eviten les rigideses dels límits cronològics en gèneres literaris amb evolució pròpia.
Cada registre de la base de dades recull informació sistematitzada sobre l’autoria, el contingut, la cronologia, la matèria, el suport, les característiques materials, l’estat de conservació i les fonts bibliogràfiques. El projecte dedica una atenció especial a les obres anònimes i a la identificació de nous autors i textos desconeguts, amb la voluntat d’ampliar i precisar el coneixement de la cultura catalana moderna. Molts registres incorporen un apartat d’observacions amb informacions complementàries o transcripcions de textos inèdits que enriqueixen la interpretació dels manuscrits.
Equip i col·laboradors
El projecte està dirigit per Eulàlia Duran i Grau i coordinat per Maria Toldrà i Sabaté. Al llarg del temps hi han participats molts investigadors i investigadores, com Laia de Ahumada, Mar Batlle, Carme Camps, Antoni Cobos, Gabriel Ensenyat, Mercè Gras, Anna Gudayol, Teresa Huguet, Joan Mahiques, Joan-Antoni Mesquida, Eulàlia Miralles, Antoni Lluís Moll, Enric Querol, Joan Requesens, Maria Isabel Ripoll, Helena Rovira, Glòria Sabaté i Joan Tres. Del disseny i el manteniment informàtic se n’encarrega Santi Muxach (IEC).
Aquesta feina coral garanteix la solidesa científica del projecte i la seva projecció futura com a eina fonamental per a la història de la literatura, la cultura i el pensament catalans de l’edat moderna.