Tot cartografiant l’imperi Romà: una mirada al món romà

La Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR), un projecte centenari impulsat per la Unió Acadèmica Internacional (UAI), en el qual col·laboren diversos països, té per objectiu publicar el mapa del món romà acompanyat d’informació de qualitat i elaborar la cartografia de síntesi de l’Imperi romà, dins del projecte Tabula Imperii Romani (TIR), i la cartografia de detall amb la Forma Orbis Romani (FOR). Des de 2014, consisteix en un instrument digital nou per catalogar i cartografiar la informació dels jaciments i els accidents geogràfics del món romà, mitjançant una metodologia unificada, informatitzada, amb una base de dades comuna per a tots els països, penjada a internet i connectada amb un sistema d’informació geogràfica (SIG). És, alhora, una eina de recerca i un experiment de difusió amb conceptes nous.

El projecte es divideix en dues línies complementàries. La TIR parteix d’una cartografia a escala 1:1.000.000 i la FOR, en canvi, treballa amb escales regionals més reduïdes (1:25.000 o 1:50.000), fet que permet una localització més precisa dels jaciments i un estudi profund del poblament i del paisatge en àrees concretes.

Contribució al coneixement del territori i el patrimoni romà

El projecte TIR-FOR constitueix una eina de referència per a la recerca històrica i arqueològica sobre l’antiguitat romana. Aporta una estructura científica sòlida per a la identificació, la descripció i la localització de tots els elements que es poden cartografiar del món romà, com jaciments, vies, centuriacions, accidents geogràfics i altres, a partir d’una combinació de fonts clàssiques, literàries, epigràfiques, numismàtiques, iconogràfiques i arqueològiques.

El projecte no només aprofundeix en el coneixement històric i patrimonial, sinó que també contribueix a la conservació, la valorització i la difusió del patrimoni arqueològic. La seva utilitat no es limita als investigadors: també representa una eina valuosa per a institucions, museus, administracions i públic interessat en la cultura clàssica i en la història del territori.

Antecedents, trajectòria i resultats

La gènesi dels dos projectes es remunta als anys vint del segle xx. La Unió Acadèmica Internacional va promoure la creació del gran mapa de l’imperi Romà, la Forma Orbis Romani. A Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans hi participa des d’aleshores, i el 1928 va publicar el primer volum de la Forma Conventus Tarraconensis, que va ser la primera carta arqueològica científica de la península Ibèrica. La TIR, nascuda a Anglaterra el 1928, també es va incorporar com a projecte oficial de la UAI el 1957.

El projecte va prendre embranzida a partir del 2013, quan l’IEC en va assumir la coordinació internacional a proposta de la Comissió Internacional de la TIR-FOR. Des d’aleshores, el projecte ha viscut una transformació profunda gràcies a la digitalització i a la consolidació d’una xarxa de col·laboració internacional que inclou Itàlia, França, Grècia, Romania, Polònia, Hongria, Bèlgica, Bulgària, Tunísia i el Japó.

A nivell local, destaca especialment el treball realitzat des de l’IEC. S’han introduït totes les dades al mapa TIR de la zona dels Països Catalans i també s’ha estudiat en detall l’Ager Tarraconensis, del qual s’han publicat cinc volums de la Forma Conventus Tarraconensis i un sisè està en premsa.

La base digital com a instrument de recerca i difusió

Una de les fites clau del projecte és la creació de la plataforma digital https://tir-for.iec.cat/, gestionada per l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta base de dades, connectada a un visor cartogràfic interactiu i a un sistema de cerques potent, permet consultar fitxes arqueològiques i bibliogràfiques i elaborar mapes cronotipològics i per àrees geogràfiques a demanda. D’altra banda, conté les eines d’actualització que en faciliten l’expansió constant.

La digitalització ha representat un salt qualitatiu i ha afavorit la interoperabilitat amb les dades obertes enllaçades (linked open data) i la consolidació del projecte TIR-FOR com a referent en l’ús de tecnologies digitals aplicades a la recerca històrica i arqueològica.

Equip i col·laboradors

La solidesa del projecte es fonamenta en els equips dels diferents països que hi col·laboren. La direcció de la Comissió Internacional de la TIR-FOR recau en Josep Guitart i Duran, de l’IEC, i l’elaboració de l’aplicació informàtica, hostatjada al servidor de l’IEC, ha estat obra de l’equip de l’IEC. L’equip català està dirigit per Pau de Soto i Núria Romaní, amb la col·laboració de Josep Guitart i Marta Prevosti, ponents científics de l’IEC, i amb la participació d’investigadors de la UAB, l’ICAC, l’IEC i la Universitat de València. En el projecte també hi participen altres equips, com el de la Universitat La Sapienza, de Roma; el de l’Academia Română – Universitat Babes-Bolyai de Cluj-Napoca, de Romania; el de l’Institut National du Patrimoine (INP), de Tunísia; el de la Polish Academy of Arts and Sciences – Universitat dels Jagellons de Cracòvia, de Polònia; el de l’Institut Ausonius de la Universitat Bordeaux-Montaigne, de França; el de l’Academy of Athens / Research Center for Antiquity, de Grècia, i el del CSIC, de Madrid.